Era un d’aquells dies en què només falta un minut perquè comenci a nevar, i l’aire té tanta electricitat que gairebé la pots sentir. I aquesta bossa estava simplement ballant amb mi. Com un nen petit començant a jugar amb mi. Durant quinze minuts.
American Beauty
Ahi estaba yo, es decir, Alex y mis tres drugos, Pete, Georgie y Dim. Estébamos en el Dorova Milk Bar. En el Dorova Milk Bar servian leche plus: leche con veloceta, o con drencromina, que era lo que estabámos tomando. Aquello nos agudizaba los sentidos, y nos dejaba listos para una nueva sesion de la vieja ultraviolencia
A Clockwork Orange.
veloceta plus.
Alex de Large, female version.
Violentament encantadora.
Encantadorament violent.
Com a mínim.
Una de les crítiques que he llegit de ‘Déjame entrar’ titulava de forma clara i senzilla: ‘Ningú entén la soledat d’un nen’. I així és. Ningú l’entén.
Anònim (o inventat)
Låt den rätte komma in (2008)
Ben mirat, em sembla que tenia en Humbert una mica idealitzat. Em sembla que m’agrada més en George Clooney!
Chloë Sevigny a ‘Lolita at 23’
Trent Reznor de Nine Inch Nails va néixer per escriure aquesta cançó, Johnny Cash per cantar-la, i Mark Romanek per rodar-ne el videoclip.
Bono, sobre ‘Hurt’. L’autèntic biopic de Johnny Cash
En la cuerda floja era una bona pel·li, i la interpretació que va er-hi Joaquin Phoenix era molt bona brutal. Però el veritable biopic de Johnny Cash és HURT, aquesta cançó.
fuck stablishment.
Tothom vol ser sempre alguna cosa. I quan decideixes què vols ser, pots ser-ho. Això no t’ho diuen a l’Església. Quan tenia la teva edat em deien que podia ser policia o criminal. El que dic jo és: quan t’encares a una pistola carregada, quina és la diferència?
Infiltrados, de Martin Scorsese (el destraler)


